Sherlock, Lupin i jo 6: “Les ombres del Sena” (Pau Gratacós i Morillas).

SHERLOCK LUPIN I JO 6

Autor: Alessandro Gatti. 

Editorial: Estrella Polar.

Ciutat i any: Milà (Itàlia), 2014.

Il·lustrador: Iacopo Bruno.

Número de pàgines: 233 pàgines.

Traductor: Maria Dolors Ventós. 

Gènere: Misteri i amor.

ISBN: 978-84-9057-701-1.

 

Sinopsi:

No fa gaire que s’ha acabat la guerra amb Prússia i la família Adler decideix passar una setmana a l’antiga casa de París, per provar de retrobar el sabor de la vida d’abans. A més, la Irene té la immensa alegria que en Sherlock i en Lupin es reuneixen amb ella, i, ben aviat, tots tres es posen a investigar la desaparició del cosí de l’Arseni, un noble somiador. Per seguir-ne el rastre, s’hauran d’endinsar en els tèrbols baixos de la ciutat i enginyar-se-les en una perillosa topada entre bandes de delinqüents. Aquesta vegada, li tocarà a la Irene impedir que comenci una altra guerra… 

 

Crítica:

Aquest és el sisè llibre de la saga juvenil Sherlock, Lupin i jo, on els protagonistes són, com en tots els altres, en Sherlock Holmes, l’Arseni Lupin i la Irene Adler. 

En aquesta nova aventura narrada novament per la Irene, els nostres protagonistes hauran d’enginyar-se-les en una perillosa topada entre bandes de delinqüents. 

La història succeeix l’any 1871, i en aquesta ocasió, a la capital francesa: París. Alessandro Gatti aconsegueix molt fàcilment ambientar l’escenari tants anys endarrere, fent servir un vocabulari de l’època. 

En aquesta sisena entrega té lloc un gir argumental que marcarà un abans i un després en la vida de la Irene i la família Adler. 

En aquest últim llibre, la intriga es manté fins a l’últim moment. Però també hi ha moments d’humor i una mica d’amor. També cal recalcar que aquest sisè llibre és un dels més tristos de la saga. 

Tot i que en aquest volum hi ha 233 pàgines, és un llibre que es llegeix molt ràpid. 

Recomano aquest llibre a tots els amants del misteri, el suspens, i l’amor. 

Anuncios

Sherlock, Lupin i jo 5: “El castell de gel” (Pau Gratacós i Morillas).

SHERLOCK, LUPIN I JO 5

Autor: Alessandro Gatti.

Editorial: Estrella Polar.

Ciutat i any: Milà (Itàlia), 2014.

Il·lustrador: Iacopo Bruno.

Número de pàgines: 259 pàgines.

Traductor: Maria Dolors Ventós.

Gènere: Misteri i amor.

ISBN: 978-84-9057-566-6.

 

Sinopsi:

Després de conèixer la seva autèntica mare i trasbalsada pels canvis que han tingut lloc en la seva vida, la Irene s’aferra a l’amistat que la uneix amb en Sherlock i l’Arseni. Al començament de l’estiu, seguint la crida  de la noia, el trio es reuneix a Davos-Platz, en el marc incomparable dels Alps suïssos. Però darrere del tranquil vaivé dels estiuejants, s’hi amaga una intriga internacional… En un clima de sospites en què ningú és el que sembla, la Irene i els seus amics es trobaran implicats en les sòrdides trames d’un criminal temible, però després d’una audaç expedició al lúgubre castell que domina la vall, l’obligaran a descobrir les seves cartes. 

 

Crítica:

Aquest és el cinquè llibre de la saga juvenil Sherlock, Lupin i jo, on els protagonistes són, com en tots els altres, en Sherlock Holmes, l’Arseni Lupin i la Irene Adler. 

En aquesta nova aventura narrada novament per la Irene, els nostres protagonistes es trobaran implicats en les sòrdides trames d’un criminal temible. 

Aquesta cinquena entrega succeeix l’any 1871. És difícil ambientar l’escenari tants anys endarrere, però Alessandro Gatti ho aconsegueix molt fàcilment fent servir un vocabulari de l’època. També reflecteix els moments complicats que passa la societat en aquests temps.  

En aquesta cinquena entrega, la intriga es manté fins l’últim moment. Però també hi ha moments d’humor i una mica d’amor. Tot i que té 259 pàgines, és un llibre que es llegeix molt ràpid. 

Recomano aquest llibre a tots els amants del misteri, el suspens, i l’amor.

Sherlock, Lupin i jo 4: “La catedral de la por” (Pau Gratacós i Morillas).

 

sherlock-lupin-i-jo-4-la-catedral-de-la-por_9788490573921

Autor: Alessandro Gatti.

Editorial: Estrella Polar.

Ciutat i any: Milà (Itàlia), 2013.

Il·lustrador: Iacopo Bruno.  

Número de pàgines: 266 pàgines. 

Traductor: Maria Dolors Ventós.

Gènere: Misteri i amor. 

ISBN: 978-84-9057-392-1. 

Sinopsi:

La familia de la Irene s’ha traslladat a Évreux, a Normandia. Aquí, una dama desconeguda s’acosta a la noia i, després de murmurar-li unes paraules obscures sobre el perill a què està exposada la seva mare, s’esvaeix misteriosament. És el primer d’un seguit d’esdeveniments inquietants dels quals la Irene, en Sherlock i en Lupin provaran de treure’n l’entrellat. Els tres amics hauran de resoldre un cas que implica una cripta secreta a les catacumbes de París i una relíquia antiga que es diu que té un valor incalculable.

Crítica:

Aquest és el quart llibre de la saga juvenil Sherlock, Lupin i jo, on els protagonistes són com en tots els altres en Sherlock Holmes, l’Arseni Lupin i la Irene Adler.

En aquesta nova aventura narrada novament per la Irene, els nostres protagonistes s’embarcaran en una sèrie de misteris relacionats amb una relíquia d’un valor incalculable. Els períodes de tensió i suspens que perduren fins a l’últim moment s’equilibren amb capítols d’humor, on t’ho passes molt bé. 

En aquesta quarta entrega apareix un nou personatge femení, que marcarà un abans i un després en la vida de la Irene.

El triangle amorós Sherlock, Lupin i Irene cada vegada va agafant més forma, fent que sigui un dels principals atractius de la saga. Tot i que té 266 pàgines, és un llibre que es llegeix molt ràpid.

Recomano aquest llibre a tots els amants del misteri, el suspens, i l’amor.

Bon estiu a tots! ¡Feliz verano para todos!

S’acaba el mes de juny i s’acosten les merescudíssimes vacances. Els editors de l’Ars Nauta descansaran un parell de mesos i tornaran, totalment renovats, al setembre. Gaudiu d’aquest estiu i ens retrobem el proper curs!!!

Se acaba el mes de junio y se acercan las tan merecidas vacaciones. Los editores del Ars Nauta descansarán un par de meses y volverán, totalmente renovados, en septiembre. ¡Disfrutad del verano y nos reencontramos el próximo curso!

EL BOTÓN (Pau Gratacós i Morillas)

A veces pasan cosas que sabes que te cambiarán la vida. ¿Por qué? Quién sabe. Hay gente que dice que es el destino. Y quizás tengan razón. Yo, si soy sincero, no sé  el porqué. ¿Por qué un encuentro, una decisión o incluso una palabra te pueden afectar tanto que a partir de aquel momento ya nunca más serás el mismo? Misterio…

Yo he vivido una experiencia así. Mi frase fue ‘Pase lo que pase, no pulses el botón’. Me la dijo mi padre antes de salir por la puerta y desde aquel mismo momento esas palabras se convirtieron en un martillo que no dejaban de machacarme el cerebro. ¡No le puedes decir algo así a un adolescente y esperar que no pase nada!

Me quedé solo en aquella casa inmensa que apenas conocía. No era una sensación nueva para mí. Estaba acostumbrado a cambiar a menudo de ciudad, de país. Digamos que mi padre no tenía un trabajo normal. Aparentemente era comerciante. Ya no recuerdo ni lo que decía que vendía. Pero en realidad se dedicaba a actividades poco claras. Era de aquellas personas que ganaban dinero pasando información a unos y a otros. No sé si era de los buenos o de los malos. Pero yo prefería imaginármelo como uno de aquellos espías que había visto tantas veces en las películas antiguas en blanco y negro. Y a lo mejor era verdad…

Hacía apenas unos días que habíamos llegado a aquella ciudad. No conocía a nadie allí. Estábamos solo él y yo y unas cuantas cajas con las pocas cosas que siempre iban con nosotros. Algo de ropa, pocos libros y la foto de mamá. Nunca hablaba de ella pero le había visto llorar en silencio mientras la miraba. Yo casi no la recordaba. Era muy pequeño cuando nos dejó.

‘Pase lo que pase, no pulses el botón’. ¿Qué botón? ¡Nunca me había dicho nada de ningún botón y suelta aquella frase justo antes de marcharse a aquella ‘importante reunión’! Intenté dejar de obsesionarme. Así que fui a la cocina a prepararme alguna cosa para cenar. No había mucho para elegir: sopa de sobre y un par de huevos duros. No encontré nada de postre. No pasaba nada. Tampoco tenía mucha hambre.

Mientras cenaba me entretuve viendo videos en YouTube. Luego intenté seguir leyendo el libro que había empezado hacía ya unos cuantos días, ‘Viaje al centro de la tierra’ de Julio Verne. No lograba concentrarme. Tuve que leer y releer varias veces las mismas páginas sin acabar de retener lo que el autor explicaba. En mi cabeza resonaba una y otra vez la frase de mi padre. No pulses el botón. No pulses el botón. No pulses el botón. ¡¿Qué botón?! Y si lo encontraba y lo pulsaba ¡¿Qué podía pasar?! ¿Explotaría una bomba? ¿Habría un cataclismo mundial y moriríamos todo? ¿Qué?

Me iba a volver loco. Tenía la cabeza a punto de estallarme en mil pedazos. Empecé a buscar por toda la casa el maldito botón. Vacié cajones. Giré cuadros y metí la mano en lugares que prefiero no recordar. Nada. No encontré absolutamente nada. Agotado física y mentalmente decidí irme a dormir. Fui al lavabo, me lavé los dientes y después de orinar apreté el pulsador de la cisterna. De la taza empezó a salir primero agua y después más porquería de la que podía imaginar. Las toallas y la fregona no eran suficientes para parar aquel surtidor maloliente.

Entonces llegó él. Mi padre. Con su traje impecable y su voz tranquila:

-Te dije que pasase lo que pasase no pulsaras el botón.

¡Maldito botón!

(Este texto ha sido premiado en el concurso literario Sant Jordi 2019 del instituto Alexandre Deulofeu de Figueres).

“ALWAYS FLYING” (Cèlia Buxeda Bofill)

-“Good morning passengers and welcome to the Vueling airplane. Please don’t use electronic devices during the trip, you can put on the plane mode if you want. It’s prohibited to smoke inside the plane and you must always wear the safety belt, except when the light over your heads is on, that’s the moment that you can buy some food or go to the toilet. Thanks for your attention and we hope you enjoy the trip.”

I always listen to this advice, it’s really long and boring, I prefer it when the pilot says things like:

-“Hello I’m the pilot of this plane, don’t worry and put your safety belt on. We are having a little problem with the trajectory, but we have it under control.”

When he says that, all the passengers are very nervous and frightened, this is so funny, because I only change the route a little bit when I want to see the land more closely.

I’m sorry; you probably don’t understand anything. Hi, I’m an airplane! I work for the Vueling Company, and today I want to explain to you a little bit about my life.

I was born in a factory in Germany in July of 2004. It was a sunny day and my creators called me Airplane 270104, immediately a man got inside me and started touching my controls. This was my first flight, it was amazing, I saw the ocean, the mountains and the little houses of Berlin. Then another man looked at me, and he said:

-“It’s a perfect plane, I’ll buy it!”

From that moment I’ve been working for his company, Vueling, till now.

I’m so lucky to have this job because I’ve been in lots of countries, Alaska, China, Thailand, Spain, Italy, and more. But sometimes I hate this work, because some people that get inside me are untidy, disrespectful or annoying, they leave me dirty and full of rubbish. Fortunately flight attendants always clean me, they treat me with respect.

Besides, as I told you before, sometimes I want to have fun and I make fun of the passengers so I change the route or I shake my body.

I like being a plane, it’s fun and I meet a lot of people. It may be that one day I will meet you. Will you come? I will be waiting for you. Bye!

ES FOC DE SA PASSIÓ (Emma Pellissa)

Aquelles flames

amb s’escalfor tan dolça

m’embadaleixen

de ses guspires

sortia llum rogenca

que em feia viure

com s’esvaeixen

ràpidament ses flames

de sa foguera

i de cop notes

el foc consumint-te,

i ja no el pares

i sa guspira

que escassos segons “balla”

es queda en cendres.

 

(Aquest text ha estat premiat al concurs literari de Sant Jordi 2019 de l’institut Alexandre Deulofeu de Figueres)